Enguix recorda que aquest servei es presta a Ontinyent des de fa més de 20 anys “i és inacceptable i una profunda regressió que en plena pandèmia de la Covid-19 s’elimine, condicionant la vida sobretot de les persones més vulnerables. A més, els pacients que no disposen de transport privat o de familiars que els puguen acompanyar, es veuran obligades a anar a l’hospital de Xàtiva en un mateix vehicle amb altres persones immunodeprimides. Va contra la justícia social i contra la dignitat de les persones malaltes", manifestava.
Per a La Vall Ens Uneix “que el servei de la diàlisi es preste a Ontinyent quan s’òbriga el nou hospital no és cap novetat, sinó més bé una obvietat. Perquè ja es donava per fet que la construcció d’un hospital no anava a portar una reducció dels serveis sanitaris a la ciutat". Per això, es considera que l'anunci de què el servei es prestarà al nou hospital d’aci a dos anys "no és més que una cortina de fum per tractar d’ocultar el que és evident: que la imprevisió de la conselleria ha derivat en la supressió del servei de diàlisi a Ontinyent. Ha hagut temps suficient per treure a concurs el servei o per gestionar-lo directament des de la Conselleria”, remarcava.
Per tot això, la formació comarcalista presenta esta moció a la qual proposa que el Ple d’Ontinyent mostre als pacients i famílies afectades el suport de l’Ajuntament, i comprometre’s a informar-les dels avanços i del treball que s’està realitzant; sol·licitar a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que valore i estudie la possibilitat de seguir oferint el servei en el mateix espai on s’ha realitzat durant els últims anys o en qualsevol altre espai municipal; oferir a la Conselleria els espais públics dels quals disposa l’Ajuntament, perquè puga fer-se ús del servei de diàlisi i evitar-ne així la seua supressió a la ciutat; i exigir a la Conselleria una solució immediata per a evitar que els pacients i les pacients del servei hagen d’incrementar les hores setmanals dedicades al servei de diàlisi, així com també, recórrer centenars de quilòmetres mensuals mb el desgast físic i psicològic que això suposa per a un malalt.
Natàlia Enguix posava de relleu que “la solució no es pot ajornar per a dintre de dos anys perquè estem parlant de tractaments mèdics que afecten a una part vulnerable de la població, que té un problema de salut que requereix d’un tractament amb una freqüència d’un mínim de tres vegades setmanals amb sessions d’entre dues i quatre hores. Els representants polítics i de la Sanitat Pública tenen l’obligació d’oferir un servei proper i de qualitat a les usuàries i usuaris del servei de diàlisi i no complicar-los més la vida. La resposta i la solució han de ser immediates, i la importància d’estes qüestions ha de ser innegociable front a qualsevol tipus de partidismes", concloïa.
